Passar llargues jornades d'estiu al mas rústic de l'Empordà o a l'apartament de Salou encenent massivament aparells elèctrics a hora punta exigeix rebaixes urgents amb mòduls fotovoltaics, però en esclata a la ment l'entrebanc paralític legal: "Les deduccions fiscals meravelloses i aquests fons autonòmics... Poden legalment ser aplicats si la meva residència habitual fiscal empadronada no hi té el domicili, sinó que recau a la capital barcelonina?".
La llei es perfila enèrgica en esclarir dubtes:
En relació amb la immensa majoria de les poderoses deduccions de l'imponent IRPF del 40%, estipulen de manera general que l'immoble emparat no depara la restricció exclusivista i punitiva "de titularitat primària com a habitatge habitual", sinó de caire ample i es pot utilitzar sense entrebancs on sigui d'aquelles on recideixis temporalment o freqüenti, sent obligatori estar sota puríssima propietat habitacional de gaudi propi directe. S'exclou severament la bonificació de caire habitacional si l'utilitzes llogant-lo anualment cedit a un particular o l'explotes en format mercantil turístic rotatiu en lloguers de vacances purament per devorar ingressos de llunyanes butxaques.
És a dir, la idíl·lica cabana d'estiueig muntanyera s'apodera de desgravacions permetent reconvertir les vostres estades de vacances a refugis solars 100% lliures obrint la gran bossa reguladora en retorns.